CatalàEspañolEnglishFrançaisDeutch
Paddle Van Sup School
Voteu o recomaneu-nos a Alcanar.info

Torres de defensa d'Alcanar

Context històric

Fitxer del Google Earth

Les torres de defensa del litoral d’Alcanar responen a la línia defensiva dissenyada al segle XVI per part de Felip II en referència a la protecció de la zona de la Badia dels Alfacs, que inclou els térmens avui de Sant Carles de la Ràpita i d’Alcanar.

Els atacs dels corsaris van propiciar que tant l’oligarquia tortosina amb negocis al delta, el convent de monges de Santa Maria de la Ràpita, els pescadors rapitencs i els canareus que cultivaven la zona, llavors d’Amposta, coneguda avui com Alcanar-platja, demanessin mesures de protecció. A més a més, també li convenia a la monarquia per mirar de desempallegar-se dels corsaris que feien aiguada (subministrament d’aigua potable) a les abundants fonts de Sant Pere.

Així doncs es van dissenyar quatre torres inicials: la de la Guardiola (a Sant Carles de la Ràpita), la torre de la Ràpita al convent, la de Sant Joan del Bolitx (al delta), la de la punta de l’Aluet (a l’actual Punta de la Banya) i la torre del Codonyol. Poc temps després apareixeran les demés torres que protegiran el camí dels Bandolers.

  • Torre del carrer Nou
  • Torre de Morralla
  • Torre d'en Gimeno
  • Torre de n'Urbano
  • Torre de Pasqualot
  • Torre dels Anglès

Torre del carrer Nou

Estructura de planta quadrada amb els angles bastits de carreus ben tallats i encoixinats i els paraments de pedra simplement desbastada, units amb fang i morter de calç. Cal suposar que era coronada amb merlets. Encara es conserven algunes espitlleres i es poden veure encara els punts on es recolzaven els sostres. Des de la casa veïna es pot accedir a la part superior de la torre, habilitada com una mena de terrassa.

En alguns documents del s.XVII-XVIII fan referència a les muralles com una estructura que englobaven unes 150 cases. El seu traçat seguia probablemente el següent itinerari: des de la Torre del carrer Nou baixava fins al carrer Major, des d'on pujava pel carrer del Mestre Pedrell passant per davant de l'església i girava per davant del cementiri fins arribar a la Torre del carrer Nou. Constaria de quatre portals: a l'extrem del carrer Major, davant del Raval, al camí d'Amposta i el del cementiri. A l'interior hi quedaven els actuals carrers de Jesús, dels Arcs (ara, d'Hug de Fulcalquer), del Forn, Major, plaça de l'Església, carrer de Forcadell, del campanar, del cementiri i d'en Caballé. Al setembre de 1981, se'n va desplomar el mur del carrer nou. Entre 1983-84 l'arquitecte Alfred Pastor Mongrell va redactar un projecte de restauració per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Les obres van consistir a arranjar l'interior, unint els dos espais que comprenia amb l'objectiu d'adequar-lo com a sala d'exposicions. Es va adequar també l'accés a la terrassa superior, que va quedar ben endreçada, amb bancs i floreres. Recentment, s'està tornant a degradar.

Torre de Morralla o dels Prima

La torre original va ser transformada com a habitatge de segona residència. A la torre inicial, se n'hi va afegir un altre cos a la banda septentrional. L'estat de conservació és bo, si tenim en compte però que les obres que s'hi han fet no han respectat gaire la torre original. El cos primitiu conserva encara una volta de canó a la planta baixa. L'entrada original, a la banda sud-est, és amb llinda d'amplada considerable. A la part superior d'aquesta mateixa façana es conserva un matacà. A la façana sud-oest encara es poden veure mènsules d'un altre matacà desaparegut. Els merlets són tots refets.

Aquesta torre i la torre d'en Calbo, a uns 100 m, són a l'extrem meridional de la línia fortificada dels Alfacs. Les pròximes instal·lacions militars ja són les d'Alcanar. Aquestes dues torres es podrien identificar amb la de Puigmoltó bastida l'any 1390 per protegir el camí del monestir de la Ràpita i avui no localitzada, o amb la torre Prima coneguda per la cartografia.

Torre d'en Picó, del Calbo o d'en Gimeno

Estructura de planta quadrangular, posteriorment engrandida, a la planta baixa, amb un cos a banda i banda. Els carreus dels angles (frontals) de la planta baixa de la torre foren traslladats als angles dels cossos nous. D'aquesta manera va quedar un edifici d'aspecte basilical, centrat per la torre. A la part posterior de la torre sembla que també hi havia una ampliació. Restes de teules encastades als murs assenyalen el nivell de les cobertes d'aquestes ampliacions. La torre va perdre els seus merlets i els seus murs van ser aixecats per fer-hi una coberta a dues vessants. La porta és amb llinda (potser refeta en ampliar la construcció), malmesa i apuntalada. Al damunt hi ha un matacà sobre dues mènsules, una de les quals (esquerra) representa la cara d'un home potser amb ulleres. A l'interior volta de canó de maçoneria cobrint la planta. No es conserva la teulada del primer pis.

Aquesta torre forma part del grup de fortificacions de defensa del litoral denominades "torres dels Alfacs". Van ser bastides en el darrer quart del s. XVI com a defensa i vigilànica enfront de l'augment de les incursions dels pirates turcs i àrabs. Les notícies històriques d'aquesta zona són molt minses i confuses, però hom creu que alguna d'aquestes dues torres es podria identificar amb la torre de Puigmoltó, bastida el 1390 per a protegir els camins del monestir de Santa Maria de la Ràpita, i avui no localitzada o també amb la torre Prim, coneguda només a través d'un antic plànol.

Torre de n'Urbano

Estructura de planta quadrada bastida amb murs de maçoneria i angles reforçats amb carreus de pedra picada. A la façana orientada cap a mar s'obre la porta, situada a la part dreta, en forma d'arc de mig punt adovellat. A la façana frontal hi ha dues finestres i espitlleres i a la façana que mira al Montsià presenta diverses obertures més modernes. A la part superior de tres de les façanes es conserven tres matacans, tots sustentats per dues mènsules. A l'interior es conservava a la planta el sostre original, de volta de mig punt de maçoneria arrebossada, amb una obertura per a accedir al primer pis. Aquest, cobert amb sostre pla de cabirons de fusta amb rajoles damunt, aparentment, més vell que els de les altres dues torres del moro. Actualment serveix només com a aixopluc, ja que es troba bastant deteriorada.

Forma part del grup conegut com a "torres del moro", dintre el conjunt de fortificacions de la línia dels Alfacs ("Torres dels Alfacs"). Sembla que es van aixecar en el darrer quart del segle XVI amb la doble funció de defensar i vigilar degut a la intensificació dels atacs a la costa tortosina del pirates turcs i àrabs. Tortosa era la encarregada de la seva construcció i manteniment, conjuntament amb la corona espanyola. Tortosa pagava els salaris als guardes, preocupant-se dels abastaments militars i de la conservació de l'obra. El responsable de cada fortificació era el guaita o cap de guaites. A més de la línia dels Alfacs, que continuava fins a Amposta, Tortosa mantenia també les línies litorals de la Candela fins al Coll de Balaguer i la de l'Ebre, des de l'Assut fins a Amposta, a més de diferents vies interiors, amb les quals la defensa assegurava la defensa del territori.

Torre de Benet Fibla o de Pasqualot

Torre de planta quadrangular bastida amb carreus ben tallats als angles i pedres de petites dimensions disposades en filades regulars als paraments. La porta principal presenta la llinda i els brancals de pedra picada. La finestra situada més amunt també s'ha construït amb pedra. Per damunt de la porta s'observa un arc acarpanellat de pedra sense treballar, que fa d'arc de descàrrega. A la part superior d'aquesta façana hi ha un matacà sobre dues mènsules (com les de la torre del Moro I, però més ben picades). La planta baixa és coberta amb volta de canó i encara es poden veuen senyals d'un encofrat molt regular. En un angle hi ha una trapa petita per accedir al pis superior, el paviment del qual fa esquena d'ase, seguint la volta. La coberta ha estat molt modificada. Per fer la teulada a una vessant, per facilitar la sortida d'aigües, es va enderrocar part del mur superior de la façana. En època moderna s'ha afegit un porxo.

Torre dels Reverter o dels Anglès

Presenta una planta rectangular amb els murs atalussats fins a 1,70 d'alçada. A la façana orientada cap a mar s'ubica la porta de mig punt adovellada. També en aquest mur, però a la part superior es conserva un matacà. Un altre matacà es troba al mur que mira a Alcanar. Al mur frontal i dorsal hi ha espitlleres i al frontal i l'orientat cap a sud dues finestres. A l'interior, es conserva el sostre original amb volta de canó a la planta. El primer pis es corona amb una teulada a dues vessant , refeta posteriorment. La torre es remata a la part superior amb merlets. Els murs estan fets de maçoneria amb carreus als angles. També hi ha sectors arrebossats posteriorment. També s'han afegits tres murs de maçoneria al mur de la façana amb la funció de protegir l'entrada de la torre.

Aquesta torre conjuntament amb altres dues ubicades al costat oest de la N-340 forma el grup dit de les "torres del Moro", que al mateix temps s'inclouen dins del grup genèric de "torres dels Alfafcs". Sobre aquestes torres no es té cap documentació de referència ni tampoc sobre el seu topònim original. Organitzades a banda i banda de l'antic camí dels bandolers, es pensa que varen ser construïdes a finals dels segle XVI per defensar la costa tortosina davant l'increment dels atacs dels pirates musulmans i turs. De la seva edificació i manteniment es va encarregar la ciutat de Tortosa, amb l'ajuda de la corona. Altres autors són de l'opinió que podrien haver-se construït entre els segles XIV-XV. Segons Bayerri "a provecho de su salvaguardia (del monestir de la Ràpita) se acabaron de construir, a expensas de la caja municipal tortosina, en 1390, las atalayas del Montsià y Puigmoltó, con guardianes perennes que las custodiasen". També Miravell pensa que algunes de les torres anomenades del Moro podria correspondre a alguna de les atalaies citades.

Per a més informació podeu veure el vídeo següent on l'expert historiador local Agustí Bel, ens explica una mica d'història del conjunt defensiu que formaven totes aquestes torres de defensa. El vídeo es correspon amb la sortida guiada que es féu dins del marc de les activitats del col·lectiu Terres de Cruïlla, durant el cap de setmana del 24 d'agost de 2013, dins de les festes de Les Cases. Cortesia d'Objectiu Alcanar, canal online de notícies del videoperiodista canareu Quique Queralt.