CatalàEspañolEnglishFrançaisDeutch
Paddle Van Sup School
Voteu o recomaneu-nos a Alcanar.info

Els prats a alcanar: jardí vora el mar.

Els prats són totes aquelles casetes rurals compreses entre Sòl-de-riu, al sud, la Punta de Benifallim, al nord, la carretera nacional 340 a l’est i el mar Mediterrani a l’est. Així dons, els prats autèntics estan situats dins d’aquest territori i no fora, ja que pot ser que en algun cas hagi rebut aquest nom, per analogia, una caseta rural situada en un emplaçament fora d’aquests límits.

Això ens ho corrobora el canonge Matamoros en el capítol que dedica als prats: “Pocos panoramas hay semejantes al que ofrece la pradería alcanarense. Llano inmenso, tendida a orillas del mar, resguardado de los vientos del Norte por la barrera de montañas y colines que se corren hacia Oeste, des de las estribaciones del Montsià hasta aquella parte de la Cuenca del Cenia en que el río pierde los honores de tal, para convertirse en una barranca seca y salvaje cuyas lustrosas adelfas, coronadas de rosáceos manojos de flores, y cuyas rocas acanaladas y mondas recuerdan las rápidas e intermitentes avenidas torrenciales de invierno. Cierran la pradera, por el Este la Sierra de la Punta avanzada del antiguo poblado morisco de Benifallim y por el sur la planicie valenciana que, empalmando en Solderriu con sus verdeguentes huertas, extiéndese hasta el peñón de Peñíscola, último punto visible que sirve de límite a la costa” . Així doncs, com ens diu el nostre canonge, els prats queden compresos entre aquest límits i al vista panoràmica que es té des dels prats és única, per tal com s contempla a l’oest la Serra del Montsià i al sud, en dies de sol intens, el castell de Peníscola.

També és notori el contrast en el territori  on estan ubicats, ja que és del tot envejable. Es tracta d’una immensa planura entre el mar i la muntanya amb la desembocadura del riu Sénia en un dels seus extrems (una desembocadura d’un riu sempre dóna vida al paisatge). Les platges pròximes als prats són de còdols que han estat transportats pel riu al llarg dels anys i que el mar s’ha encarregat de distribuir per tota la façana marítima; pe tant, són platges verges on la mà de l’home no hi és present, encara.

La terra conreada té molt de reble (formada per còdols i altres materials sedimentaris del riu), i és molt bona per al cultiu, tot i que antigament fos molt humida. La gran disposició d’aigua ha permès que hi proliferessin els pous que servirien per regar es finques. Així, és una terra rica en aigua que, tot i la proximitat del mar, no és gens salobre.

És una zona salvatge enmig de la natura i amb una vista panoràmica magnífica amb espais i racons incògnits, però molt bells. Els prats, doncs, només pel seu context ja tenen un encant excepcional, ja que saben combinar els encants del Mediterrani amb la cultura de l’interior. A més a més, són un espai on fugir de l’estrès i les presses, ja que els seus paratges et conviden a la reflexió i a la calma.