CatalàEspañolEnglishFrançaisDeutch
Paddle Van Sup School
Voteu o recomaneu-nos a Alcanar.info
Fitxer per al Google Earth

Els molins d'Alcanar

Els molins d’Alcanar esdevenen un pilar del patrimoni industrial local que s’ha de mirar de no deixar que caigui en l’oblit. El poble, en tant que eminentment agrícola, no pot entendre el passat sense atendre la importància que aquestes infraestructures van significar per al desenvolupament.

Aquestes eines del poble responen al fot creixement demogràfic del camp català al segle XVIII, que requeria una major demanda de productes agraris. És en aquell moment quan es consoliden les colonitzacions agràries cap a les planes interiors del Montsià i el Maestrat (Santa Bàrbara, Masdenverge, els Valentins, Rossell, Sant Jordi…).

A banda i banda del riu Sénia, doncs, creixia l’activitat rural i alhora també industrial. El control de l’aprofitament hídric instaurat durant anys donava peu a la construcció de molins per tal de formar part del sistema tancat de l’aprofitament de l’aigua. Al llarg del riu, doncs, hi tenim documentats, des de la Sénia fins a Alcanar, nombrosos molins; alguns pertanyents a les oligarquies locals, d’altres a propietaris terratinents i d’altres en mans de societats de pagesos.

Al terme d’Alcanar hi trobem bàsicament dos tipus de molins:

— Molí fariner. Mitjançant l’energia hidràulica de l’aigua provinent de la sèquia mare i desviada a les peixeres (basses o parades per desviar el cabal de l’aigua del riu cap a les sèquies), es feien rodar unes moles de pedra horitzontals que molien el gra per fer-ne farina. L’aigua, en acabar el procés, es tornava a canalitzar a la sortida.

Aquests molins es regien pel dret de moltura (pagar la mòlta amb espècie), així se’n podria aprofitar tot el poble. Els situats al riu van deixar de funcionar a principis del segle XX. Els de dins del poble encara van fer-se servir fins passada la Guerra Civil.

— Molí d’oli. Mitjançant l’energia, primer mecànica a partir dels matxos i després hidràulica i elèctrica, es molien les olives amb unes moles verticals que giraven i, posteriorment, es premsaven per obtenir-ne el líquid.

Una completa relació dels molins segons la catalogació descrita a la comunicació de l’Helena Fibla, en Toni Forcadell i Jordi Arasa en referència als molins d’Alcanar, ens en dóna un total de 36 de documentats al llarg del temps, i alguns que, tot i documentats, no s’han pogut ubicar amb claredat.

La gran quantitat d’indústria molinera ens ha proporcionat noms com el Molí del Marquès, Molí de César,  Molí del Ros, Molí de Trabal, Molí dels Faixeros, Molí de la Barquera, Moli de Nàcio, Molí de Carcellé, Molí del Coio, Molí de la «Jueza», Molí del Magre, Molí de Vailet, Molí de Pauleta, Molí d'O'Connor, Molí de Joan de Ferrana, Molí dels Bardins, Molí de la Sunyera, Molí de Parra, Molí del Cacauer, Molí d'Augustí de Pino…

Actualment, al poble, la majoria d’aquells d’edificis van ser convertits en vivendes o magatzems. Tot i això encara ens en queden uns quants que conserven tota o part de la infraestructura molinera. El Molí de Tadeo ha estat restaurat durant aquesta primera dècada del segle XXI i és el que permet millor de fer-se una idea de com funcionaven temps enrere.

Per una informació molt ben detallada i inventariada dels molins, consulteu-ne l’importantíssima comunicació de l’Helena Fibla, Toni Forcadell, Jordi Arasa i Ivón Michavila, presentada al novembre de 2010 al III Congrés d’Història d’Alcanar.