CatalàEspañolEnglishFrançaisDeutch
Paddle Van Sup School
Voteu o recomaneu-nos a Alcanar.info

Les Fonts de Sant pere

Les Fonts de Sant Pere d’Alcanar són brolladors d’aigua dolça i fresca que emanen de les roques, de l’arena i dins mateix de la mar. Situades al cap del barranc de Codonyol, a la partició dels termes municipals d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, esdevenen una autèntica meravella i configuren una platgeta encantadora.

Documentades ja a la Baixa Edat Mitjana, durant segles han esdevingut un punt de referència important a la zona. Pel que fa a l’aspecte divisori entre termes municipals serví durant anys per separar els termes municipals d’Amposta, primer, i més modernament La Ràpita, amb el d’Alcanar. Pel que fa a la importància estratègica com a abeurador,  ho aprofitaren els vaixells que recorrien la costa o fondejaven a la badia dels Alfacs, pirates inclosos; i també fou essencial per a la ramaderia: en aquell punt hi havia aigua en abundància —fins al segle XX hi hagué unes piques per abeurar el ramats— i a més esdevenia un encreuament entre el Lligallo de la Mar, que recorria el litoral mediterrani, i el Lligallo del Codonyol que, des d’aquell punt, s’endinsava perpendicular a la mar en busca de la Serra de Montsià i d’allí cap als Ports de Beseit tot passant per Ulldecona o la Sénia.
I és que les Fonts de Sant Pere no paren de brollar durant l’any. Sens dubte és la font més prolífica de la Serra de Montsià, tant pel que fa a l’espectacularitat dels ullals que surten de l’arena mateixa, com per la quantitat d’aigua que n’emana.

A més a més, si hom recorre el litoral en busca de Les Cases d’Alcanar, hi trobarà més brolladors arran d’arena. No són tan espectaculars com les Fonts de Sant Pere del Codonyol ni brollen amb tanta virulència, però formen un conjunt important i, en certa manera, desconegut d’aquella part del litoral català.

Perquè en vegeu la importància històrica, aquí us reprodueixo fragments d'un text del web del canareu Agustí Bel amb una cronologia que ens envia fins al segle XIII:

«L'any 1555, el cronista imperial Florián de Ocampo les descrigué amb tots els ets i uts com a poderosos brolladors. Ullals que, gràcies a la seua naturalesa artesiana, nodrien aleshores les basses naturals del jaç del barranc:

»[...] por aquella parte donde solía ser un Monesterio de Monjes, llamado la Rapita, grandes tres leguas apartado de los Alfaques. Y comienza por allí la montaña de Moncia, sobre la mesma costa, que dura dos leguas en largo: y en medio della, junto con la ribera, nacen las fuentes de San Pedro, tan abundantes en agua, que no bastan a despedir todo lo que manan, y meten por baxo de la mar adelante gran trecho grandes borbollones muy dulces, que rebolsan encima de lo salobre sin se le mezclar ni corromper. Dos leguas destas fuentes viene también Alcanar en la mesma montaña, desviado de la ribera casi media legua… 

»Prou conegudes a l'Edat Mitjana -el límit septentrional del terme de la Punta de Benifallim era l'any 1251 «a la primera font de Sant Pere», i a més són documentades els anys 1149, 1276 i 1414-, fins ara havien estat ubicades erròniament entre la Ràpita i Amposta. 

»Però des del confeccionat per J. B. Vrints el 1603, almenys vint mapes del Principat dels segles XVII i XVIII situen amb exactitud la punta i la torre del Codonyol i, al fons del recolze, el lloc anomenat textualment i justament "Font". 

»Allí va fer nit, diumenge 13 de juliol del 1404, després de ferir-se la cama en desembarcar del llagut, Martí I l'Humà, l'últim rei de la Confederació Catalano-aragonesa pertanyent al casal de Barcelona. 

»A les Fonts de Sant Pere feien aiguada els vaixells, fins i tot els pirates. 

»Ja s'hi pescava en abundància -hi ha la 'roca Llobera', meca dels llobarros- a les primeries del segle XIV. I al seu pla solien pasturar-hi impressionants ramats de bous. 

»Concedides als cavallers hospitalers per Ramon Berenguer IV l'any 1149 i incloses en una famosa permuta ratificada per Jaume II el 1298, les 'Fonts' constituïren el límit meridional del terme ampostí. Per això apareixerien en successius conflictes entre Tortosa i Amposta, tant pel que fa a la jurisdicció criminal (1312-1313), a la delimitació dels termes generals de Tortosa (1562), com de caràcter fiscal (1684)»

[…]

»Els termes municipals d'Alcanar i de Sant Carles de la Ràpita limiten a la desembocadura del barranc de la Granja, antany anomenat 'de l'Aiguamoll'. Per què? Doncs per les fonts que, omplint la bassa natural formada pel mateix barranc, donarien lloc a l'abeurador de la Granja (¿del francès 'grange', "graner" o "mas" d'un establiment rural dependent d'un monestir com el de les monges santjoanistes de la Ràpita?).

[…]

»Ermes i estèrils, les terres d'Alcanar-Platja -de la costa al capdamunt del Montsià-feien de tan mal treballar que, en examinar l'antic terme d'Amposta segons 'visura' feta per Jeroni Sunyer »al febrer del 1562, les autoritats competents no van poder-les visitar per causa precisament de «la sterilitat y dificultat de la mala terra». De manera que van haver de testimoniar-ho per referències: 

»De dit coll de Freginals puja fins al terme dit sumitat de la montanya de Monsia. E tot serra de Monsia discorre fins a la punta de la mar […] aygua vessant en vers la mar y si enclou dins dit terme de Emposta lo pla devall les fons de Sant Pere de Codanyol y la Rapita, lo estany de la mar [...] y totes les altres honors y pocessions son en aquella partida, y puix V.M. no y pot anar per la sterilitat y dificultat de la mala terra lin fem assi ostensio y designasio...»