CatalàEspañolEnglishFrançaisDeutch
Paddle Van Sup School

El Puente dels estretets

Del pont dels Estretets d’Alcanar en sabem ben poca cosa documentata i, sobre el terreny, només en queda un dels dos arcs i l’inici de la base de l’altre. Ubicat a la partida de les Martorelles, vora el camí que duu el mateix nom, dins del riu de la Sénia.

Inicialment fou identificat com una construcció d’època romana (ja el Canonge Matamoros en parlava prop dels anys 30), una via secundària que unia un Tortosa i València. Un camí que des d’Amposta enfilava cap a Peníscola tot travessant les faldes del Montsià i que ha perdurat durant segles. Sens dubte es tracta del camí dels Bandolers, via vertebradora des de temps immemorials de la part litoral de la comarca del Montsià; a més a més, la ubicació del Pont dels Estretets coincideix amb l’encreuament entre el Camí de la Martorella (d'accés al poble) i el lligallo de Sòl de Riu. És una ubicació excel·lent en termes rurals perquè connectava amb moltes vies de pas de la transhumància, i proporcionava infreastructura per als pastors: una mallada; mot emprat a les Terres de l'Ebre per designarun lloc arrecerat per descansar pastors i ramats. I és que just a la vora, hi passava el lligallo de Metxa, tocant la partida i el camí de les Mallades.

Arqueològicament se l’ha arribat a datar fins i tot anterior a l’època romana en algun debat d’especialistes, segons es desprèn d’un article, que encara no ho pogut localitzar, del desaparegut diari «El Correu català» de l’11 de Novembre de 1977. Així consta també al catàleg de patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Però pel que sembla les darreres indagacionsi, apunten que l’origen en sembla ser bastant més proper: de datació medieval o modernal. Sigui com sigui forma part del patrimoni històric local per la seva importància estratègica que tingué fins que quedà inhabilitat.

Per a una informació actualitzada que en parla podeu consultar l'article del blog d'Agustí Bel.

 

Del puente de los Estretets de Alcanar hay muy poco documentado y, sobre el terreno, sólo queda uno de los dos arcos y el inicio de la base del otro. Está ubicado en la partida de las Martorelles, junto al camino que lleva el mismo nombre, dentro del cauce del río Sénia.

Inicialmente fue identificado como una construcción de época romana (ya el Canónigo Matamoros hablaba cerca de los años 30), una vía secundaria que unía un Tortosa y Valencia. Un camino que desde Amposta enfilaba hacia Peñíscola atravesando las faldas del Montsià y que ha perdurado durante siglos. Sin duda se trata del camino dels Bandolers, vía vertebradora desde tiempos inmemoriales de la parte litoral de la comarca del Montsià; además, la ubicación del Puente coincide con el cruce entre el Camino de la Martorella (de acceso al pueblo) y el «lligallo» de Sòl de Riu. Es una ubicación excelente en términos rurales porque conectaba con muchas vías de paso de la trashumancia, y proporcionaba infraestructura para los pastores: una mallada; palabra usada en las Tierras del Ebro para designar un lugar resguardado para descansar pastores y rebaños. Y es que justo en el borde, pasaba el «lligallo» de Mecha, tocando la partida y el camino de las Malladas.

Arqueológicamente se le ha llegado a datar incluso anterior a la época romana en algún debate de especialistas, según se desprende de un artículo, que aún no he localizado, del desaparecido diario «El Correo catalán» del 11 de Noviembre de 1977. Así consta también en el catálogo de patrimonio del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña. Pero al parecer las últimas indagaciones, apuntan que el origen en parecer ser bastante más cercano: de datación medieval o moderna. Sea como fuere, forma parte del patrimonio histórico local por su importancia estratégica que tuvo hasta que quedó inhabilitado.

Para una información actualizada que habla puede consultar el artículo del blog de ​​Agustí Bel.