CatalàEspañolEnglishFrançaisDeutch
Paddle Van Sup School
Voteu o recomaneu-nos a Alcanar.info

El camí dels bandolers

El camí dels Bandolers d'Alcanar és un dels vestigis mil·lenaris de les xarxes de comunicacions del terme. Aquest camí, segurament ja emprat pels romans i pels andalusins i per l’home modern, esdevenia la via de comunicació entre Amposta i Vinaròs. Tot resseguint les faldes de la Serra de Montsià, allunyat de la mar al màxim per tal de reduir-ne el risc d'atac dels pirates o dels guàrdies civils, creua de Nord a Sud la comarca.

Tot i tractar-se d’una via pecuària i d’un camí catalogat com a PR (Sender de Petit Recorregut), la intrusió de l’home n’ha desdibuixat el traçat original en molts de trams o n’ha variat el traçat. Tot i això, avui dia és possible de resseguir-lo a peu i, amb una mica més de destresa, en bicicleta.

Que fou una via de comunicació important ho testimonien les restes arqueològiques i patrimonials que hi resten a la vora, a banda i banda del camí.

Per una banda existeixen les restes enrunades d’una antiga alqueria moresca al pas per la partida dels Sant Jaumes. En aquesta partida, antuvi anomenada de Barberà, on es localitza l'importantíssim jaciment ibèric de Sant Jaume Mas d’en Serrà, s’hi ha localitzat ruïnes d’edificacions de pedra agrupades en tres llocs diferents, ferramenta, grans sitges excavades a la roca, dues necròpolis destruïdes i l’antiga bassa de Sant Jaume, que fa temps que es va colgar.

Per altra banda existeixen les restes segurament romanes d’una planxa de pedra clavada al terra on hi ha cisellada una «E» majúscula clàssica.  Per a més informació consulteu el llibre «Alcanar» del canareu Agustí Bel.

Durant el segle XVII, quan el perill venia de la mar per part dels pirates turcs i sarraïns, es van construir una sèrie de torres de defensa per protegir la línia costanera en llocs estratègics a la vora del camí dels Bandolers des d’on es divisa tota la badia dels Alfacs. D’aquestes torres en perduren 7 al terme d’Alcanar i 1 a Sant Carles de la Ràpita (i més enllà).

Finalment, durant el segle passat a causa del conflicte de la Guerra Civil, el camí dels bandolers s’esdevingué una de les rutes que tenien els veïns de proveir-se de primeres necessitats i/o fer negoci mitjançant l’estraperlo. L’existència de la carretera nacional 340, més vigilada, oferia una ruta alternativa als estraperlistes. De la mateixa manera, les restes de construccions de guerra a la Serra de la Punta, davant mateix de Les Cases d’Alcanar, especialment les restes d’uns pilars de formigó que servien de base per a muntar unes casetes de guaita fetes de fusta, estan ubicades al bell mig del pas d’aquest camí.

Des del sud, com a mínim fins a la primera meitat del segle XX, el camí passava el riu des de Vinaròs pel Pont dels Estretets, segons apunta el Canonge Matamoros al llibre «Historia de mi pueblo», a la partida de les Mallades. Des d’allí passava per Alcanar i s’endinsava a les faldes del Montsià per anar paral·lel a la costa fins al barranc de Codonyol on creua la carretera nacional i s’endinsa al terme de Sant Carles de la Ràpita camí d'Amposta, també per les faldes del Montsià.

Un bon article que ens parla d'aquest antic camí, elaborat per Paco Carles i Guàrdia, el trobem a les actes del I Congrés d'Història d'Alcanar.